Parc Natural d'Aralar

La prehistòria d’Euskal Herria es conserva aquí. A Aralar es comptabilitzen més de seixanta dòlmens, túmuls, cromlecs i menhirs, dins l’ampli parc natural que comparteixen Gipuzkoa i Navarra.

Al sud-est del territori guipuscoà, prolongant-se a la Comunitat Foral de Navarra, el massís calcari d’Aralar constitueix una de les àrees muntanyoses més destacades d’Euskadi, tant per la seva alçada com per la seva extensió. També pels seus valors ecològics, el seu patrimoni megalític i el seu ús agropecuari: Aralar és la zona de pastura més important de Gipuzkoa, amb protagonisme de l’ovella latxa.

La silueta aïllada del cim Larrunarri (Txindoki) (1.331 metres) és punt de referència per a muntanyencs i senderistes, que disposen d’un gran nombre d’itineraris, petits i grans, senyalitzats, amb els quals endinsar-se en els paisatges del parc natural, amb punts singulars com l’escarpat dom d’Ataun, la fageda d’Akaitz o el circ glacial de Pardelutz.

Situació: Situat a l’àrea sud-oriental de Gipuzkoa, el parc s’estén també per la veïna comunitat de Navarra. La part guipuscoana s’enclava als termes municipals d’Ataun, Zaldibia, Abaltzisketa, Amezketa, Lazkao, Tolosa i les terres de la Mancomunitat d’Enirio-Aralar.

Flora i Fauna:
Sobre el parc d’Aralar solen volar voltors comuns, trencalossos, voltors egipcis i àligues reials. El visó europeu i la musaranya cua-llarga, juntament amb el cabirol i el porc senglar, són algunes de les 147 espècies de vertebrats catalogades. A mesura que creix l’altitud, les alzines i rouredes d’Aralar deixen pas a les fagedes i als roquissars.