Parc natural de Pagoeta

Pagoeta significa en èuscar "lloc de faigs" i aquests arbres, juntament amb una flora i fauna rica i variada, no falten en aquest parc natural, caracteritzat per la seva fàcil accessibilitat i la presència equilibrada de les activitats humanes.

Mostra Pagoeta una successió de suaus muntanyes amb boscos i prats que arriben fins a la costa. La proximitat del mar i la diversitat d’orientacions i tipus de sòl fan que la vegetació, sempre verda per l’influx del clima atlàntic, sigui extraordinàriament variada.

Davant d’altres parcs naturals, Pagoeta es singularitza per la presència de l’home. Els masos, tradicionals explotacions agropecuàries basques, apareixen disseminats per un paisatge que humanitzen, com a exemple d’una relació equilibrada amb la natura. La petjada de l’home es manifesta també en alguns punts emblemàtics d’aquest espai: el conjunt ferrominer recuperat d’Agorregi, les primitives neveres naturals ("elurzuolak") o el jardí botànic que envolta el mas d’Iturraran.

Classificació:
Parc natural

Extensió:
1.335 hectàrees

Accessos:
Carretera N-634 entre Orio i Zarautz pel nord. Carretera de Tolosa a Azpeitia (GI-2634) per la vessant sud.

Situació:
Als municipis d’Aia, Zarautz i Zestoa, sobre la cadena costanera guipuscoana.

Flora i fauna:
Escoltar el so dels picots o veure cérvols és un dels plaers que ofereix Pagoeta, refugi de caça on habiten cabirols, senglars o gats salvatges. Faigs, alguns amb més de quaranta metres d’alçària, alzines i teixos, juntament amb roures americans i avets vermells, conformen espectaculars boscos.