Biòtop Protegit de San Juan de Gaztelugatxe

El Biòtop Protegit de Gaztelugatxe (158 ha) abasta un tram de la costa biscaïna comprès entre les rodalies de Bakio a l'oest i el cap de Matxitxako (Bermeo) a l'est. Es tracta d'un enclavament del litoral ben singular (conformat per penya-segats i vessants de forts pendents), més si tenim en compte com són d'escasses les illes i illots a la nostra costa. A més, un dels seus límits, el cap de Matxitxako, és el seu punt més prominent i un accident geogràfic de referència.

Clasificació:

Biòtops protegits

Municipis:

Bizkaia: Bakio, Bermeo.

Informació:

Oficina de Turisme de Bakio
Tel: 946 193 395
Fax: 946 193 161
E-mail: turismo@bakio.org

Oficina de Turisme de Bermeo
Tel: 946 179 154
Fax: 946 179 152
E-mail: turismo@bermeo.org

Servicios:

Informa de la existencia de una ruta-circuito para hacer gimnasia o deporte

Datos de interés:

El Biòtop Protegit de Gaztelugatxe (158 ha) abasta un tram de la costa biscaïna comprès entre les rodalies de Bakio a l'oest i el cap de Matxitxako (Bermeo) a l'est. Es tracta d'un enclavament del litoral ben singular (conformat per penya-segats i vessants de forts pendents), més si tenim en compte com de rares són les illes i illots a la nostra costa. A més, un dels seus límits, el cap de Matxitxako, és el seu punt més prominent i un accident geogràfic de referència.

Viatjant per la carretera entre Bermeo i Bakio apareixen a la nostra vista dos illots rocosos, amb els tons habitualment clars de la roca calcària; San Juan de Gaztelugatxe i Aketxe. El primer d'ells, més aviat una península, està unit a terra mitjançant un pont construït sobre les roques que van quedar entre l'illa i terra ferma; en un dels seus extrems, l'onatge ha foradat túnels perfectes a la roca. Al seu cim, al qual s'accedeix travessant el pont i pujant una llarga escalinata, s'alça l'ermita de Sant Joan; lloc al qual, segons la llegenda, Sant Joan Baptista va arribar després de desembarcar a Bermeo i fer tres passos que van quedar gravats a la roca del camí. Aquesta ermita té el seu origen al segle X i podria haver estat un monestir templari. Al llarg dels anys, l'ermita ha patit molts avatars, inclosos incendis i saquejos de corsaris com el de Francis Drake, per la qual cosa avui dia la trobem totalment reconstruïda.

El penyal d'Aketxe s'alça prominent al mar. Durant segles, la presència humana a l'illa ha estat molt escassa, ja que només s'hi pot accedir en vaixell. Aquest aïllament l'ha convertit en un santuari per a les aus marines; 200 parelles de virots comuns, corbs marins emplomallats i gavines de potes grogues niuen en aquest lloc excepcional.

Observacions

Pesca permesa amb canya des de terra.

Existeix una ruta específica que recorre el Biòtop pels seus punts més significatius.

Fauna

El penyal d'Aketxe és un lloc de cria important per a les aus marines, com la gavina de potes grogues i el corb marí emplomallat, tot i que destaca especialment la presència d'una colònia de virot comú. Es tracta d'una au marina poc coneguda, la més petita d'Europa, ja que amb prou feines supera la mida d'un pardal. Desenvolupa la seva vida habitual en alta mar, apropant-se a la costa només en època de cria i en plena foscor de la nit.

També s'ha citat en aquests penya-segats el colom salvatge, antecessor dels coloms domèstics, les poblacions naturals del qual són certament escasses.

En les aigües que banyen aquest tram de la costa biscaïna es troben llobarros, molls, sorells i fins i tot grans depredadors com el congre o la morena. A menor profunditat, entre algues vermelles i calcàries, busquen refugi les bavoses, els serrans i les julioles, a més d'invertebrats com els eriçons de mar, anemones, cogombres de mar, pops, nècores i centolls. Sobre les roques trobem els apreciats percebes.

Flora

A terra ferma es dibuixen escarpats penya-segats on, entre la vegetació adaptada a la sal i als vents marins, destaquen plantes com *Cochlearia danica*, *Limonium binervosum* i l'ullastre (antecessor silvestre de l'olivera cultivada, que ja van observar alguns botànics del segle XIX). Per sobre d'ells es troben ja els brucs, argelagues, alzines i vinyes dels masos més pròxims.

Ubicació i allotjaments propers

Accés: Accés per la carretera BI-3101, entre les localitats de Bermeo i Bakio.

Transport públic: En època estival, l'autobús de la companyia Bizkaibus que realitza el trajecte entre Bakio i Bermeo té una parada a Gaztelugatxe.

Aparcament: Hi ha uns pocs aparcaments al peu de les escales que condueixen a l'ermita. També es pot estacionar en un mirador que es troba a un quilòmetre.