Biòtop Protegit d'Itzina

El massís d'Itzina (571 ha) es troba a l'interior del Parc Natural de Gorbeia i constitueix un magnífic exemple de formació càrstica, fenomen geològic molt present a l'orografia i paisatge de moltes muntanyes basques. A les calcàries, amb alt contingut en carbonat càlcic, l'aigua de la pluja ha anat, al llarg de milions d'anys, dissolent la roca, que tot i ser molt sòlida, és altament soluble en períodes de temps tan allargats.

Així, la pluja va produint desgastos a la roca, escletxes cada cop més profundes. Es desplaça pels solcs deixats per erosions anteriors, a favor de la gravetat i dels punts de major solubilitat, fins a arribar a deixar tot un massís muntanyós esquerdat a la superfície i travessat per innombrables conductes subterranis. Els més antics d'aquests ens apareixen com a coves per les quals ja no circula l'aigua, ja que aquesta es mou per substrats més profunds.

Des de l'aire, a Itzina es pot veure una terrassa rocosa que s'aixeca de l'entorn, amb els costats formant una cresta, com protegint l'interior còncau. La més alta de les penyes de la cresta és Lekanda (1.302 m), al costat oriental; al sud destaquen Altipitatz i Arteta, i al nord Askorrigan. Als peus d'aquesta, per l'exterior, s'aixeca un compacte grup de picats afilats, els Atxas ("haitza" = penya).

A la part nororiental del càrstic es troba l'accés més fàcil a l'interior, a través de l'"ull d'Atxulaur", utilitzat des de sempre per pastors (que tenen també a Itxina la seva borda i majada) i llenyataires. No obstant això, no és recomanable endinsar-se si no és amb alguna persona que conegui bé l'àrea, degut a l'absència de camins i de trets orientadors al paisatge. Aquesta recomanació ha de ser especialment atesa en cas de boira.

L'interior del massís és un gran laberint de simes envoltades per elevacions rocoses esquerdades i trencades. El paisatge, sobretot a la tardor quan les faies adopten els seus tons rogencs, és senzillament magnífic, potser sense parangó a tota la Comunitat Autònoma Basca. Entre les coves destaca la de Supelegor (una de les gairebé 500 cavitats excavades per l'aigua al massís del Gorbeia), morada de personatges de la mitologia basca.

Observacions

Passejos pel Biòtop, excursions a les cimes que el cerquen i activitats espeleològiques a les diferents coves són algunes de les alternatives per conèixer aquest espai natural protegit.