El paisatge dunar està configurat per sistemes dunars mòbils i estabilitzats, que constitueixen un espai de gran importància biològica i geològica.
L'existència d'un substrat arenós i una alta salinitat, condicions difícils per a la vida, fa que a aquest espai dunar s'associï un tipus de flora específica, denominada flora psammòfila, constituïda per espècies que s'ordenen en bandes conforme a la influència de l'acció del vent i de la sal van decreixent progressivament.
Formen part d'aquestes comunitats espècies vegetals endèmiques o de distribució reduïda, amb poblacions úniques, fins i tot, a la Comunitat Autònoma Basca. És el cas de les espècies Medicago marina i Galium arenarium, endèmiques de les costes basques i d'Aquitània; i de Alyssum loiseleurii, endemisme de les costes cantàbriques i del sud-oest de França.
La costa rocosa que s'estén entre les ries de l'Iñurritza i de l'Oria, que inclou el puntal de Mollarri, manté així mateix una flora associada adaptada a les dures condicions que imposa estar exposat a l'onatge.
A més, lligats a la desembocadura de l'Iñurritza, s'han mantingut fins als nostres dies petits retalls de marisma, malgrat la pressió urbanística i agrària. Sobreviuen aquí espècies de flora rares en l'àmbit del País Basc, com és el cas de Salicornia dolichostachya, pròpia de zones salines.