A Nekatur creiem que qualsevol època de l’any és bona per conèixer Euskadi i el seu entorn rural, però si, a més, vols viure uns dels nostres dies més festius i divertits, no et pots perdre els nostres carnavals.

Els carnavals d’Euskadi, igual que en altres llocs, tenen el seu origen en les festes paganes de final d’hivern, que posteriorment es van unir a tradicions cristianes. Se celebren 40 dies abans de l’inici de la quaresma, com un espai festiu previ a les restriccions que arribaven amb aquella època de recolliment i limitacions lligades al culte religiós.

En euskera s’utilitzen diverses paraules per anomenar el carnaval: Ihauteriak o iñauteriak, ihoteak o aratusteak són algunes de les més utilitzades.

Les 3 capitals basques celebren els seus carnavals al llarg de diversos dies, destacant les desfilades de carrosses i comparses. Però, a més de Vitòria-Gasteiz, Bilbao i Donostia, els carnavals tenen un gran arrelament a les zones rurals. I és que, com no celebrar l’arribada del bon temps per començar a conrear la terra!

Carnavals a l’entorn rural d’Araba

A Araba pots trobar festes de carnaval en diversos dels seus municipis rurals. Així, entre els més coneguts hi ha els de Santa Cruz de Campezo, Llaudio, Agurain, Asparrena, Salcedo i Kuartango. En tots ells hi ha un personatge principal al voltant del qual gira la festa, que acaba bé cremant el personatge, bé llençant-lo al riu.

A més d’aquests, el de Zalduondo és una visita obligada si vens per carnaval a l’entorn rural d’Araba. Considerat el més antic de tota la província, té en Markitos el seu personatge principal. Va vestit amb vestit, boina i un collar fet de closques d’ou pintades i, després de passejar-lo en ruc pel poble, se’l jutja per tots els mals comesos i se’l crema. D’aquesta manera, es purifiquen tots els mals del poble fins a l’any següent.

A Zalduondo podràs visitar el Palau de Lazarraga, actual museu etnogràfic, que acull una exposició completa sobre els principals carnavals rurals d’Araba.

Aquests són els allotjaments rurals associats que a Nekatur tenim per a tu si et vols allotjar a prop de Zalduondo durant els carnavals de 2026: allotjaments rurals associats a Nekatur a prop de Zalduondo.

Carnavals a l’entorn rural de Bizkaia

A Bizkaia, per la seva banda, en el carnaval miner de Meatzaldea el foc i el fum són protagonistes en una festa que uneix història i mitologia. Així, en representació de les malalties que afectaven els miners, desfila Bizkarbaltza; Hartza es desperta del seu letarg hivernal; i Zalgaluze representa la fam. Uns carnavals en què el ball és l’eix central de diverses de les seves activitats principals.

El carnaval de Mundaka (aratuste), per la seva banda, és un dels més curiosos de Bizkaia: en ell, el diumenge de carnaval, homes i dones desfilen per separat i amb horaris diferents. Els homes, vestits com a atorrak, van tots vestits de blanc, amb faldilla llarga i amb una funda de coixí amb punta cobrint-los el cap. En la seva desfilada, acompanyats d’instruments musicals, van entonant diferents cançons, entre elles una de nova cada any en què canten les anècdotes d’aquell any al poble.

Font: Turismo Urdaibai (turismourdaibai.com)

Les dones, per la seva banda, es vesteixen com a lamiak (sirenes), personatges mitològics tradicionals d’Urdaibai. Van vestides de negre, amb una perruca blanca i un mocador de colors al cap. Es pinten la cara de blanc, utilitzant el color negre al voltant dels ulls, i el color vermell per als llavis i el coloret. Elles també recorren Mundaka cantant i ballant i, en acabar la tarda, se solen ajuntar amb els atorrak per acabar cantant plegats els dos grups.

Aquests són els allotjaments rurals associats que a Nekatur tenim per a tu si et vols allotjar a prop de Mundaka durant els carnavals de 2026: allotjaments rurals associats a Nekatur a prop de Mundaka.

Carnavals a l’entorn rural de Gipuzkoa

La província de Gipuzkoa té alguns dels carnavals més coneguts d’Euskadi. Tant per la seva proximitat amb Navarra com amb França, en moltes de les seves comarques hi ha personatges i ritus similars als de les zones frontereres.

Tanmateix, si ens acostem a una de les seves comarques d’interior, descobrim uns carnavals amb molt d’arrelament. Ens referim a la comarca de Debagoiena i als carnavals dels seus municipis. En alguns d’ells, com Aretxabaleta, es continua amb la tradició de la Txino Dantza (el ball del Txin): les persones que aquell any compleixen la majoria d’edat es vesteixen amb una túnica o camisó blanc, es posen un gorro o mocador amb nusos i porten un mitjó de cada color. Així abillats recorren els carrers d’Aretxabaleta el diumenge de carnaval cantant i ballant una coreografia que perdura des de fa anys.

Però si hem de parlar de carnaval a Gipuzkoa, el més conegut és, sens dubte, el carnaval de Tolosa. Aquest és un dels pocs carnavals que es van continuar celebrant durant l’època de la prohibició franquista, ja que els i les tolosarres el van disfressar de “festes de primavera” per poder continuar amb una de les seves festes més arrelades.

El Dijous Gras es dona inici a la festa a la Plaça de l’Ajuntament com si es tractés d’un txupinazo, i és tradició vestir-se amb una túnica de colors vius. L’endemà, Divendres Magre, la gent no es disfressa, però la festa continua amb l’espectacle teatral organitzat i protagonitzat pels veïns i veïnes de Tolosa.

Pel que fa al cap de setmana, el dissabte és el dia reservat per als gegants i capgrossos i per a les nenes i els nens de la localitat, sent les tamborrades les veritables protagonistes d’aquest dia. El diumenge, per la seva banda, és el dia gran del carnaval tolosà i, després de la diana, es surt al carrer en pijama, bates de casa i sabatilles, donant pas a carrosses i xarangues que animaran fins ben entrada la nit.

El dimarts de carnaval, amb l’enterrament de la sardina, es posa el punt final als carnavals de Tolosa.

Aquests són els allotjaments rurals associats que a Nekatur tenim per a tu si et vols allotjar a prop de Tolosa durant els carnavals de 2026: allotjaments rurals associats a Nekatur a prop de Tolosa.