Bloc
23/07/2026
Si visites Euskadi a l’estiu, segur que coincideixes amb alguna festa popular en algun dels nostres pobles i ciutats. Durant uns dies, places i carrers s’omplen de música, danses tradicionals basques, gegants i capgrossos, esport rural, gastronomia i focs artificials.
Allotja’t en un dels nostres agroturismes, cases rurals o apartaments rurals associats a Nekatur i viu les nostres festes com una persona local.
Des dels pobles costaners fins als pobles de l’interior Euskadi s’omple a l’estiu de color, personatges populars, olors i sabors tradicionals, esports autòctons i molt més.
Als municipis vora el mar cobren protagonisme les tradicions vinculades a la pesca i al món marítim, mentre que a l’interior es mantenen vives costums vinculats al caseriu i a la vida rural. T’expliquem què és el que no et pots perdre. Vine a Euskadi aquest estiu i gaudeix de les nostres tradicions més populars!
És habitual veure cercaviles de gegants i capgrossos, acompanyats d’una fanfara amb música, pels nostres carrers durant les festes. Els gegants representen personatges històrics, professions tradicionals o personatges populars. Els capgrossos, per la seva banda, són personatges jocosos que obren pas als gegants i que persegueixen els més petits.
Hi ha molts exemples de gegants. Per esmentar-ne algun de les 3 capitals:
Els herri kirolak són els esports tradicionals bascos i tenen el seu origen en les tasques del dia a dia dels caserius, boscos i pedreres d’Euskadi.
La picabaralla entre ells va donar lloc a apostes i reptes, i avui dia és un esport professional, a més d’haver-hi exhibicions aprofitant les festes populars de molts municipis d’Euskadi. Entre els més representatius hi ha tallar troncs (qui ho fa s’anomena aizkolari), aixecar pedres (harrijasotzaile), segar (segalari) o estirar una corda (sokalari).
I, encara que no és un herri kirola pròpiament dit, els concursos de gos pastor també són molt habituals a les festes dels entorns rurals d’Euskadi. No t’ho perdis si tens l’oportunitat de veure’n un, és tot un espectacle!
Les regates de traineres també neixen de la picabaralla entre treballadors, en aquest cas, del mar. I és que aquestes embarcacions van néixer com a barques de pesca de baixura mogudes per rems. Els arrantzales (pescadors) competien per veure qui arribava primer a la llotja de peix per aconseguir així el millor preu a les subhastes.
Aquesta competició es va anar transformant en esport fins a arribar a ser avui dia un esdeveniment imprescindible de l’estiu a Euskadi. Aquest és el calendari de regates de 2026 a Euskadi (enllaç https://www.euskolabelliga.com/index.php?id=es), i aquest any s’estén des del 28 de juny fins al 20 de setembre.
Veuràs les aficions de cada trainera amb els seus colors distintius animant tant com poden les seves embarcacions. Ah! I hi ha competició d’homes i competició de dones, boga*! (rema!)
És habitual que en èpoques festives, els frontons d’Euskadi s’omplin de partits de pilota. El més habitual és que sigui en la seva versió de pilota a mà (eskupilota), però també pots trobar partits de pala, cistella punta o remunta.
Depenent de si forma part del calendari professional o si es tracta d’una exhibició o torneig popular, podràs gaudir d’aquest esport basc en frontó tancat (normalment, pagant) o al frontó del poble. D’una manera o de l’altra, et quedaràs amb la boca oberta veient un partit.
En la bertsolaritza, el o la bertsolari és la persona que improvisa versos en euskera referents a un tema i els «canta» ajustant-se a una tonada, a una mètrica i a una rima. Es canten a capela, en un escenari i amb públic al davant. En els campionats oficials s’arriben a reunir 15.000 persones per escoltar-los!
Ser bertsolari atorga prestigi social, perquè no es tracta únicament d’unir versos, sinó d’emocionar amb les paraules. Els i les bertsolaris es provoquen entre ells per veure qui aconsegueix la millor rima amb un toc d’humor o crítica social.
Tot i que, si no coneixes l’euskera, no entendràs el que diuen, si durant el teu estiu a Euskadi coincideixes amb alguna exhibició, queda’t una estona i escolta els bertsos, només l’ambient emociona!
Les euskal dantzak són una altra de les tradicions més arrelades a les festes dels pobles d’Euskadi. Els seus orígens estan vinculats a ritus pagans, a la fertilitat, a la natura… i han anat evolucionant generació rere generació.
Avui dia, és difícil entendre un acte cultural, civil o religiós, sense una mostra de euskal dantza: el tradicional aurresku, que es balla com a homenatge i reconeixement cap a algú; ezpata-dantza («ball d’espases»); dantzari-dantza («ball de qui balla»); soka-dantza («ball de la corda»); o arku-dantza («ball d’arcs»), són diversos exemples dels balls que pots trobar als nostres pobles.
Segueix la música del txistu i el tamborí quan la sentis i gaudeix veient com les danses populars continuen omplint d’alegria les places i carrers d’Euskadi.
Units en part a les euskal dantzak, hi ha els vestits tradicionals d’Euskadi. No només ens vestim amb els nostres vestits tradicionals per participar en els balls, sinó també en les nostres festes populars i dies especials al llarg de l’any.
Als municipis de costa, el color indiscutible és el blau de cotó, el de arrantzal (pescador). Els homes vesteixen camisa i pantalons llargs, i les dones, camisa i faldilla. A les faldilles, a més, se sol deixar veure per sota de la faldilla una saya blanca amb puntilla en què van entreteixides una cinta vermella i una altra de verda. Als peus, tant els uns com les altres, espardenyes.
Als municipis d’interior, el vestit tradicional és el de baserritarra (pagès). Els homes porten txapela, camisa blanca, i armilla i pantalons llargs a joc; les dones, mocador al cap i sobre les espatlles, camisa blanca, armilla i faldilla llarga. Els colors varien, podent ser llisos, colors combinats amb ratlles o amb un petit estampat normalment floral. Als peus, aquí també, espardenyes o albarques.
Segur que trobaràs una botiga local on fer-te amb un vestit tradicional o amb algun dels seus elements més distintius. No deixis passar l’oportunitat!
Quan arribis al teu allotjament rural d’Euskadi, pregunta a la teva amfitriona on se celebra alguna de les nostres festes populars a l’entorn. I és que la informació que donen les amfitriones dels agroturismes, cases rurals i apartaments rurals d’Euskadi és sempre molt ben valorada pels nostres clients.
De tota manera, i si vols arribar amb part del teu calendari ja organitzat, pots veure les dates dels principals esdeveniments, fires i festes a:
Les festes dels municipis bascos són gairebé infinites a l’estiu. Quan unes acaben, en comencen unes altres i, en molts casos, se solapen entre elles. Per això, t’explicarem les particularitats de les festes populars de les 3 capitals basques, que celebren les seves setmanes de festes a l’agost.
I és que, tot i ser ciutats, podràs gaudir d’actes festius tradicionals, com desfilades de gegants i capgrossos, exhibició d’herri kirolak, euskal dantzak, campionat de bertsolaris...
Cada mes d’agost, Vitòria-Gasteiz es transforma per celebrar les seves festes més estimades: les Festes de la Mare de Déu Blanca (Enllaç https://www.vitoria-gasteiz.org/docs/wb021/contenidosEstaticos/adjuntos/es/72/81/107281.pdf), que se celebren des de 1884.
Tot i que aquest any 2026, els actes principals de les festes de La Blanca van del 04 al 09 d’agost, ja des del 19 de juliol hi ha esdeveniments i actes festius a la capital d’Euskadi (enllaç CAS https://www.vitoria-gasteiz.org/wb021/was/we001Action.do?lang=es&locale=es&idioma=es&accion=calMunicipales&accionWe001=ficha&calendariosID=513).
El 04 d’agost les festes comencen oficialment amb la tradicional baixada de Celedón, un moment que es viu amb emoció a la Plaza de la Virgen Blanca.
Celedón és la representació dels aldeans de l’entorn rural alabès. En la baixada, un ninot es desplaça a manera de tirolina i amb un paraigua obert des de la torre de l’Església de San Miguel, travessa la plaça i arriba a un balcó. Allà, per art de màgia, cobra vida, i l’alegria es desborda. Saps que fins i tot té una cançó? «Celedón ha hecho una casa nueeevaaaaa…»
A partir d’aquí, la ciutat s’omple durant 5 dies de concerts, espectacles, comparses de gegants i capgrossos, activitats infantils, focs artificials i molt ambient a cada racó.
Però no podem parlar d’aquestes festes sense esmentar les quadrilles de blusas i neskak, que, amb vestits tradicionals de pagesos i pageses, animen els carrers de la ciutat i organitzen moltes de les activitats festives.
Coneix i participa en els actes de les festes de Vitòria-Gasteiz! Aquests són els allotjaments rurals d’Àlaba on et pots allotjar si vols conèixer les festes de la Mare de Déu Blanca (Enllaç CAS https://www.nekatur.net/ca/cases-rurals-alava).
La Setmana Gran de Donostia-San Sebastián (enllaç CAS https://astenagusia.donostiakultura.eus/es), també coneguda com a Aste Nagusia, se celebra el 2026 del 08 al 15 d’agost.
A Donostia, la setmana festiva comença amb un canó des dels jardins d’Alderdi Eder a les 19:00 de la tarda. Se n’encarrega l’Artillero Mayor, persona que representa la Confraria Basca de Gastronomia. Després d’ell, una agrupació o un col·lectiu comença a entonar la cançó «Artilleroooooo dale fueeegooooo», cantada també per totes les persones que s’agrupen al voltant d’Alderdi Eder.
A més d’altres actes, un dels principals atractius de la Setmana Gran de Donostia-San Sebastián és el Concurs Internacional de Focs Artificials, que cada nit a les 22:45 hores il·lumina la badia de La Concha, un espectacle que atrau un gran nombre de visitants. No t’imagines com n’és de bonic!
No et perdis la Setmana Gran donostiarra! Aquests són els allotjaments rurals de Guipúscoa on et pots allotjar si vols conèixer les festes de Donostia. (Enllaç https://www.nekatur.net/ca/cases-rurals-gipuzkoa).
En el cas de Bilbao, la seva Setmana Gran o Aste Nagusia comença sempre el dissabte posterior al 15 d’agost. Aquest any 2026, l’Aste Nagusia de Bilbao se celebra del 22 al 30 d’agost (enllaç CAS https://www.bilbao.eus/cs/Satellite?c=Page&cid=1272990064303&language=es&pageid=1272990064303&pagename=Bilbaonet%2FPage%2FBIO_HomeFiestas).
A Bilbao són el pregoner o pregonera i la txupinera qui, juntament amb Marijaia (el personatge principal d’aquesta Aste Nagusia), donen el tret de sortida a 9 dies de festa. Què creieu que passa després del pregó i del llançament del txupin (coet) des del balcó del Teatre Arriaga? Ho heu encertat! A Bilbao també es canta! En aquest cas, la cançó és la de Marijaia, un gegant en forma de nina vestida de colors vistosos que representa l’esperit festiu d’aquests dies. «Mariiiii, Mariiiii, Marijaia datorrrrr!» Ja arriba Marijaia!
A Bilbao, a més del programa oficial de festes que prepara l’Ajuntament de Bilbao, les grans referents d’aquestes festes són les konpartsak (comparses).
Les comparses són agrupacions de persones que, des que va començar l’Aste Nagusia el 1978, amenitzen i dinamitzen les festes organitzant activitats per a tots els públics. Cadascuna té una indumentària pròpia i un espai reservat al recinte festiu, al voltant del qual organitzen diferents activitats. Sabies que una d’aquestes activitats és el «concurs de lletjos»? Ai!
Vine a conèixer l’Aste Nagusia bilbaïna! Aquests són els allotjaments rurals de Biscaia on et pots allotjar si vols conèixer la Setmana Gran de Bilbao (enllaç https://www.nekatur.net/ca/cases-rurals-bizkaia).
Idoia Ezkurdia és gerent de Nekatur, l’associació d’allotjaments rurals d’Euskadi, entitat que agrupa agroturismes, cases rurals i apartaments rurals en aquesta comunitat autònoma. Amb una àmplia trajectòria en el sector turístic, Idoia Ezkurdia ha resumit en aquest article les principals tradicions de les festes populars d’Euskadi a l’estiu. A Nekatur treballa per impulsar i donar visibilitat a l’allotjament rural, promovent un model de turisme sostenible i vinculat a l’entorn local».
La pàgina web Kurturklik (enllaç CAS https://www.kulturklik.euskadi.eus/webkklik00-shagenda/es/aa58aPublicoWar/agenda/sacarAgenda?locale=es) és el portal oficial del Govern Basc on es recull tota l’agenda cultural i festiva d’Euskadi. Tampoc t’oblidis de preguntar a l’allotjament rural on hagis reservat les teves vacances, les nostres amfitriones et donaran informació molt valuosa!
Les festes a Euskadi estan pensades perquè les pugui gaudir tota la ciutadania. Els principals actes festius són gratuïts. Per exemple, pots gaudir de cercaviles de gegants i capgrossos, d’exhibicions d’herri kirolak, de danses, de regates de traineres, de teatre de carrer, de concerts i de focs artificials sense pagar res. Hi ha altres esdeveniments culturals que sí que poden ser de pagament.
Sí! I no només a prop, sinó també a l’entorn rural dels municipis que celebren les seves festes a l’estiu. Entra al cercador d’allotjaments rurals de Nekatur (enllaç https://www.nekatur.net/ca/cases-rurals-pais-basc) i reserva un dels nostres allotjaments rurals associats. Tens més de 220 agroturismes, cases rurals i apartaments rurals per triar!
No et preocupis, l’equip de reserves de Nekatur és aquí per ajudar-te. Pots contactar-hi per telèfon (943 32 70 90), per correu electrònic (agroturismo@nekatur.net) o a través del formulari de contacte de Nekatur (enllaç https://www.nekatur.net/ca/contacte).
El temps