Una sèrie d'esdeveniments i fets com la creació de la Comunitat Econòmica Europea van ser decisius per a la posterior creació d'aquests establiments.

Antecedents

Començarem explicant els antecedents i per fer-ho ens hem de remuntar al Tractat de Roma del 57.
Aquell any es prengueren diverses mesures de caràcter econòmic i social entre les quals la d'establir una política agrícola comuna, el denominat PAC amb els objectius socials i econòmics següents:

SOCIALS

  • Garantir un nivell de vida equitatiu a la població agrícola.
  • Assegurar al consumidor subministraments a preus baixos.

ECONÒMICS

  • Incrementar la producció agrícola.
  • Estabilitzar els mercats.

Per poder assolir aquests objectius, es crea un organisme depenent de la Comunitat Europea com és el FEOGA, que actuarà en dos vessants:

  • FEOGA ORIENTACIÓ, donant suport a la modernització i la racionalització de les explotacions.
  • FEOGA GARANTIA, finançant intervencions destinades a la regulació dels mercats agrícoles.

La situació que es vivia en aquests anys fa que es creïn dos tipus d'agricultura: una de competitiva i una altra de marginal (en la qual es troba l'agricultura de muntanya).

Resumint, es pot dir que l'encarregada d'alimentar Europa havia de ser l'agricultura competitiva, mentre que les zones compreses en la denominada agricultura marginal corrien el risc de despoblar-se. Hi havia voluntat de mantenir les petites explotacions d'aquestes zones desafavorides, ja que a més de produir els seus aliments, són grans garants del paisatge i de l'espai rural. En definitiva, el manteniment d'aquestes petites explotacions tindria com a raó de ser la preservació del patrimoni natural que constituïxen el medi ambient i el paisatge.

Per tant, Europa no renuncia al seu model d'agricultura familiar però la solució passa per donar suport a inversions de caràcter no agrícola, i aquí precisament és on l'agroturisme juga un paper decisiu.

Euskadi, en la seva immensa majoria, és una de les típiques zones d'agricultura de muntanya.

Amb la finalitat de conèixer una mica millor el problema amb què es podien trobar aquestes zones, i les diferents solucions que s'havien trobat per donar-li sortida, es va aprofitar l'experiència d'altres regions amb les mateixes característiques. El govern basc va estudiar la situació de territoris com Suïssa, la Vall d'Aosta, Bèlgica, etc. Així que l'experiència viscuda de l'estudi d'aquestes zones similars ha estat la base a partir de la qual es va decidir apostar seriosament pel fenomen de l'agroturisme, amb l'objectiu de mantenir la població agrària i tothom qui l'engloba.

Ajudes europees a l'agroturisme

Hi havia una predisposició per part dels responsables comunitaris per millorar les condicions de vida de l'agricultor, sobretot en les citades zones desafavorides, entre les quals com ja hem citat es troben les d'agricultura de muntanya.

D'aquesta manera, per part de la CEE, es contemplen ajudes a les explotacions agràries per a inversions de caràcter turístic. Seguint aquesta filosofia, el 1988 el govern basc publica un decret en el qual es resumeix entre d'altres coses que els ingressos agraris, turístics i artesanals es complementaran entre ells per poder així garantir la qualitat de vida al mas. El decret contempla un règim d'ajudes per a la instal-lació d'allotjaments turístics agrícoles i la quantia podia arribar fins al 40% del cost de l'obra necessàri per a l'habilitació de l'habitatge sempre que no excedís els 30.000 €.

Es trobaven davant d'un producte nou i al ser un dels pilars sobre la base del qual les zones d'agricultura de muntanya podien tirar endavant i desfer-se d'un futur incert, hi havia un gran proteccionisme per part de l'Administració.

També el 1988 es crea a través del Departament d'Agricultura del govern basc i les diputacions forals d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa un programa d'agroturismes que permet als propietaris d'habitatges rurals oferir serveis d'allotjament a particulars. En el període 1988-1989 apareix el fenomen en el nostre país i comença a prendre forma llançant-se una campanya de promoció amb dos objectius:

  1. Donar a conèixer als baserritarras (propietaris d'allotjaments rurals) aquesta modalitat turística.
  2. Posar en mans del públic potencial l'oferta existent.

Promoció de l'agroturisme a Euskadi

El 1989 es va dur a terme en els tres territoris històrics una tasca d'informació i promoció en el medi rural de l'activitat agroturística en general, i del programa de subvencions en particular, intentant eliminar dos problemes bàsics:

  • La por al desconegut, és a dir, la influència negativa que pogués tenir l'afluència de persones desconegudes en la manera de vida tradicional de l'agricultor i la seva família.
  • La presa de consciència de l'agroturisme per part de l'agricultor com a activitat econòmica, és a dir, com a mitjà per obtenir ingressos, ja que fins aleshores l'allotjament d'hostes a casa seva quan es produïa no es cobrava.

D'aquesta manera comencen a sorgir persones interessades en el programa iniciat pel govern basc i es van creant els primers allotjaments rurals capaços ja d'atendre una demanda que encara no és molt forta, a causa principalment del desconeixement de l'oferta existent.

A la primavera de 1990 es va inaugurar el primer allotjament agroturístic de la Comunitat Autònoma del País Basc: Txopebenta a Gautegiz Arteaga (Biscaia).

El mes de juliol del mateix any es crea al barri de San Migel a Garai (Biscaia) una oficina destinada a coordinar l'oferta d'agroturisme a Euskadi amb diversos objectius:

  1. Coordinar oferta i demanda.
  2. Executar campanyes de promoció.
  3. Col-laborar amb els propietaris en la distribució de tota la informació i actuacions que es dirigeixin des de l'Administració.
  4. Formació.

Es tractava d'una oficina situada en un petit poblet en plena zona rural, encarregada de coordinar, per tant, aquest incipient turisme "de camp", englobat al seu torn, dins del turisme verd.

L'estructura organitzativa es componia d'un director i d'un coordinador de programa, un equip de treball compost per tres persones i una secretària.

L'organisme gestor i comptable que es va encarregar del finançament d'aquesta oficina d'Agroturisme va ser fins al 1999 Meneko (Federació d'Agricultura de Muntanya d'Euskadi) que al mateix temps estava subvencionat pel Departament d'Agricultura del govern basc i per les tres diputacions forals.

En el moment d'obrir aquesta oficina de coordinació a Garai, onze establiments ja es trobaven a ple rendiment i amb un gran èxit d'ocupació, malgrat el reduït esforç publicitari efectuat.

Durant el 1991 es van dur a terme des d'aquesta oficina de coordinació nombroses accions publicitàries a tot tipus de mitjans de comunicació bascos i estatals.

L'octubre de 1991 es crea l'associació "NEKAZALTURISMOA-LANDATURISMOA" i l'any 1998 s'obre el primer establiment en la modalitat de casa rural, Arboliz, a Ibarrangelu.